VICENÇ GARCIA, RECTOR DE VALLFOGONA (en realitat poema apòcrif), A un assumpto llèpol. Barcelona, Els llibres del forat, 1961. Gravats anònims (en realitat de Joan Vilacasas).
Molt bon post, Galderich: bona idea iniciar el tema de l'escatologia amb un llibre tan ben editat. A més, l'escatologia gràfica té l'avantatge que no s'ensuma.
Carles, El problema potser es deu a que en molts blocs (el de Piscolabis, per exemple) el blogroll no ha renovat la nostra galeria d'imatges i llavors molts potser no se n'han assebentat! :-(
Bamboo, Llèpol vol dir agradable al gust... El poema és una oda a la merda! D'aquí un temps publicaré un apunt sobre aquest genial llibre en el Piscolabis!
Leblansky, Com sempre no t'he consultat el que pengem. L'escatologia és una temàtica de difícil classificació, i aquí està una de les seves gràcies... inolores, of course!
Hi havia un poema força llarg que era L'art del bon cagar. En els anys 50/60 , quan encara no hi havia massa televisió a vegades es reunien diumenges a la tarda per recitar tan olorosos temes.
Sembla que la caca no li agrada a ningú.
ResponEliminaL'assumpto llepol no entenc ue vol dir.
ResponEliminaCom que aquest rector era rodanxonet i deien que menjava molt, obviament les consequencies ja se saben!
Molt bon post, Galderich: bona idea iniciar el tema de l'escatologia amb un llibre tan ben editat. A més, l'escatologia gràfica té l'avantatge que no s'ensuma.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCarles,
ResponEliminaEl problema potser es deu a que en molts blocs (el de Piscolabis, per exemple) el blogroll no ha renovat la nostra galeria d'imatges i llavors molts potser no se n'han assebentat! :-(
Bamboo,
ResponEliminaLlèpol vol dir agradable al gust... El poema és una oda a la merda! D'aquí un temps publicaré un apunt sobre aquest genial llibre en el Piscolabis!
Leblansky,
ResponEliminaCom sempre no t'he consultat el que pengem. L'escatologia és una temàtica de difícil classificació, i aquí està una de les seves gràcies... inolores, of course!
Ja bé es diu. . .
ResponEliminaNo hay mayor placer, sin pecar, que el cagar!
Si a més, també es peca.. .millor!
Caga el rei, caga el Papa, caga tothom que endrapa!
ResponEliminaHi havia un poema força llarg que era L'art del bon cagar. En els anys 50/60 , quan encara no hi havia massa televisió a vegades es reunien diumenges a la tarda per recitar tan olorosos temes.
ResponEliminaJo tenia un oncle que en els sobretaules el recitava de dalt a baix. Nosaltres quedàvem ben flipats amb ell!
ResponElimina