dijous, 5 de setembre del 2013

LA MININA DE ANGORA

La novela picaresca núm. 45.
Text de Juan Caballero Soriano.
Il·lustracions de Noy.
Ed. Flerida, Madrid sense data.







11 comentaris:

  1. M'encanta el segon dibuix, amb la criada...

    ResponElimina
  2. Separó con sus deditos los húmedos obstáculos, temblorosos como pétalos de una flor de cuatro hojas; con su lengua frotó, con más fe que ponia cuando limpiaba los dorados, en la fresita incadescente... En definitiva, les tasques pròpies d'una minyona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial! De veritat que no m'esperava una descripció d'aquesta mena. M'he descentrat i ja no faré res de bo aquesta tarda.

      Elimina
    2. Aprofita per menjar-te una "fresita incansescente"...

      Elimina
  3. Aquestes novel·les teníen il·lustracions d'autèntics cracs. Eren molt bons malgrat que s'amaguessin darrera un seudònim. A veure si algun dia s'aconsegueix descobrir per comparacions estilístiques qui hi havia darrera cada seudònim...

    ResponElimina
  4. La tercera imatge que has publicat de l'interior trobo que és la millor i la que presenta un millor acabat de cada figura, amb una reproducció força acurada de l'anatomia. La segona, en canvi, tot i que estic d'acord amb el comentari de l'Enric, mostra unes línies mal acabades -la connexió entre el maluc i la cintura de la noia del llit, o l'orella de la criada, per exemple- o inexistents com en el cas dels cabells. Com si el dibuix estigués calcat d'un altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, tens tota la raó, és la imatge amb el traç més precís, la de la minyona per exemple, la mà amb la que es toca la fresita és força estranya.

      Elimina
  5. Ai mira... A mi m'ha semblat romàntic i tot. La primer escena amb el gat sembla de família hahahaha

    ResponElimina
  6. Superbes dessins, légers, gracieux, élégants et délicats. Merci

    ResponElimina