Els naips transparents -coneguts documentatment des del 1823- eren els naips que entre l'anvers i el revers de les cartes tenien una il·lustració pornogràfica. Quan hom posava aquesta carta a contrallum d'una espelma es podia observar l'escena eròtica. En aquest cas les cartes transparents es van desfer i podem observar l'escena eròtica sense problemes visuals.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cartes. Mostrar tots els missatges
dijous, 5 de febrer del 2015
NAIPS TRANSPARENTS ERÒTICS
Naips transparents eròtics. Barcelona, (1890).
Els naips transparents -coneguts documentatment des del 1823- eren els naips que entre l'anvers i el revers de les cartes tenien una il·lustració pornogràfica. Quan hom posava aquesta carta a contrallum d'una espelma es podia observar l'escena eròtica. En aquest cas les cartes transparents es van desfer i podem observar l'escena eròtica sense problemes visuals.
Els naips transparents -coneguts documentatment des del 1823- eren els naips que entre l'anvers i el revers de les cartes tenien una il·lustració pornogràfica. Quan hom posava aquesta carta a contrallum d'una espelma es podia observar l'escena eròtica. En aquest cas les cartes transparents es van desfer i podem observar l'escena eròtica sense problemes visuals.
dijous, 18 de juliol del 2013
dijous, 3 de novembre del 2011
dijous, 22 d’abril del 2010
KIT DEL BARRI ROIG D'ÀMSTERDAM (I)
Mini baralla de pòker il·lustrada amb belles sílfides. Barri Roig (Amsterdam) Mitjans anys 60.
Donació virtual d'en Girbén, que ens diu:
Sols he d'afegir que quan, al 1985, l'àvia em va entregar tan preuada herència, em vadir:
És de quan vam anar a Amsterdam. Guarda-ho tu..., que són mosses molt guapes!
Imagino que compartiu l'encertada observació de la iaia Bienve i que lamentereu amb mi que la manca de dues cartes a la baralla faci impossible qualsevol joc, inclosos els solitaris.
Donació virtual d'en Girbén, que ens diu:
Sols he d'afegir que quan, al 1985, l'àvia em va entregar tan preuada herència, em vadir:
És de quan vam anar a Amsterdam. Guarda-ho tu..., que són mosses molt guapes!
Imagino que compartiu l'encertada observació de la iaia Bienve i que lamentereu amb mi que la manca de dues cartes a la baralla faci impossible qualsevol joc, inclosos els solitaris.
dijous, 18 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








