Berlín 1932, que eròtic i que trist de pensar que aquest ambient de llibertat es dissoldria en un any. M'agrad aquesta dona angelicata amb un pun de diablessa.
Eduard, el que ens ha arribat d'aquell Berlin ve embolcallat amb ecos d'erotisme, voluptuositat, pecat, decadència i romanticisme... poca cosa es pot demanar més, oi?
Ummm¡¡¡¡
ResponEliminaNa, seria massa fàcil l'acudit :)
ResponEliminaBerlín 1932, que eròtic i que trist de pensar que aquest ambient de llibertat es dissoldria en un any.
ResponEliminaM'agrad aquesta dona angelicata amb un pun de diablessa.
Miquel, mmm...
ResponEliminaClídice, jo també penso com tu, però m'esperava que algú piqués i el fes ;)
ResponEliminaEduard, el que ens ha arribat d'aquell Berlin ve embolcallat amb ecos d'erotisme, voluptuositat, pecat, decadència i romanticisme... poca cosa es pot demanar més, oi?
ResponEliminaLlàstima que l'ambient de cabaret acabés com va acabar...
ResponElimina¿ Cuál cabeza ve? Este traje vivo esconde algo. Una memoria de niña.
ResponElimina