dijous, 10 de febrer del 2011

PIRIPITIPI

Revista Piripitipi. Barcelona, 1904.

6 comentaris:

  1. Quina gràcia això de semanario festivo! Està clar que n'estaven molt orgullosos del nom de la revista...

    ResponElimina
  2. m'encanta el peu de "dibuix"... ojerosa?!! ja ja ja

    ResponElimina
  3. ah! però els nostres avantpassats ja sabien el que era el sexe? naaaaa ;)

    ResponElimina
  4. Sabeu... Hi ha vegades que quan sóc a l'habitació amb la meva bata en guatiné, tinc por i em dic "Eduard et quedaràs antiquat i se't menjarà el futur". Afortunadament, evolucionem i canviem tan poc en tots els aspectes que no crec que se'm mengi res.Xd

    ResponElimina
  5. El millor, sens dubte, el nom de la publicació: és tan cutre i tan poc evocador, que resulta genial. Ja m'imagino un anunci de televisió dels anys 70 amb els actors i actirus de cinema "picant" (no es podia fer res més) de l'època i dient alguna frase com ara "Carinyo, avui em trobo piripitipi!" i l'altre responent amb cara picarona "No provoquis al tigre, grr!".
    En el fons, deu ser la versió sexy de los chiripitiflauticos, haw, hw!

    ResponElimina
  6. Me'n vaig a dormir si no vull aixecar-me "pálido y ojeroso"... Això si, sempre sense bata de guatiné, com la de la il·lustració! A pèl!

    ResponElimina