dijous, 2 de juny del 2011

JUMPING JOLLY PECKER

Joguina de corda
Fabricada a Hong Kong
Alçada aproximada de 5 cm
Adquirida a una fira de carrer de Barcelona l'any 1990

11 comentaris:

  1. El tamaño si que importa ¡¡¡¡¡ pobre Jolly Pecker ¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Ha, ha... faria una bona parella amb "la Queta", la boca saltariana de la normalització lingüística!

    ResponElimina
  3. No és el tamaño Miquel lo que importa, . . .es saber el movimiento conveniente.....
    Cosa que no és fàcil, pobres Jolly Peckers del mundo mundial,tanto de plàstico como naturales.
    Si la importancia fuera el tamaño, lo fabricarian mas grande, ¿no?

    ResponElimina
  4. En aquest cas el tamany important devia ser dels peus, que si són més petits la daixonses cauria ;)

    ResponElimina
  5. A mi aquests aparells sempre em produeixen una sensació metàl·lica. No, no els he probat mai, però els trobo tan deshumanitzats.
    Galderich, tu que n'ets l'expert, per què creus que la pornografia i els objectes que l'envolten sempre abandonen el component humà que haurien (en la meva opinió de tenir)?

    ResponElimina
  6. Eduard, crec que justament no tenen cap humanitat, perquè no són èssers humans! Clar que també n'hi ha d'humans que són com a metàlics!! La sensibilitat i l'amor no tothom ho coneix, o potser pel que coneixen, acaben preferint tots aquests tipus de succedanis, accesoris i productes virtuals!!!

    ResponElimina
  7. Perquè el sexe i les seves fantasies són sobrehumanes!

    ResponElimina
  8. Galderich, quina gran imatge! Ja m'imagino la propera trobada fent combats de Quetes i Jolly Peckers!

    O el que és el mateix: les fantasies són humanes, massa humanes.

    ResponElimina
  9. Sempre m'han semblat tan entranyables els joguets de corda! :-)

    És una injustícia que no es fabriqués una "vulva Pecker" que li fés costat al simpàtic artilugi. Sap greu veure'l tan sol...

    ResponElimina
  10. Carme de la maleta, qui faci una Vulvapecker segur que guanya algun premi de disseny.

    ResponElimina
  11. Enric, i a més, s'admetran apostes, haw, haw!

    ResponElimina