dijous, 9 de desembre del 2010

GRACIAS Y DESGRACIAS DEL OJO DEL CULO

Gracias y desgracias de el Ojo del Culo. Los perfumes de Barcelona. Canción catable que si oliera el diablo que la leyera. Canarias (Barcelona), Imprenta de D. L. Montalrich, 1875.

Avui a Artesania de Catalunya i a la Centre cívic Casa Sagnier s'hi inauguren dues exposicions sobre caganers.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Carme Sala9 de desembre del 2010, a les 10:10

    Fumant, llegint i cagant? Qui diu que només les dones saben fer més d'una feina alhora? jajaja!

    PS: Que em perdoni el sector masculí...no m'ho tingueu en compte ;-)

    ResponElimina
  2. Mr. Aris9 de desembre del 2010, a les 15:45

    Aquest dibuix el tinc vist, és un clàssic.

    La meva maleta, ha ha ha
    Als waters d'abans dels cinquanta sempre hi havia un cendre i als hotels una mica luxosos un telèfon supletori

    ResponElimina
  3. Galderich9 de desembre del 2010, a les 16:41

    És la hiperactivitat dels homes en moments elevats!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)