dijous, 17 de febrer del 2011

BLANCHE EPIPHANIE

Vinyeta de Blanche Epiphanie, vol 2: La Déesse blanche
Il·lustració de Pichard, text de Lob
Editorial Serg, Paris, 1972

14 comentaris:

  1. Vaja, un altre tebeo!

    Si és que, la vida és tebeo i los tebeos, sueños son!

    ResponElimina
  2. Jo he aprés moltes coses en els tebeos...fin i tot algunes que no sortien als llibres.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat aquesta deessa blanca com a raresa africana!

    ResponElimina
  4. Guapíssima il.lustració.És innegable que ella és, un blanc perfecte! :-)

    ResponElimina
  5. Clidice, pigues? i jo que em pensava que era un tatoo!

    ResponElimina
  6. Calla, calla Eulàlia, que encara m'ho hauré de mirar millor. Per cert, t'hi has fixat si les arracades són de tanca catalana?

    ResponElimina
  7. Carme, els tebeos poden ser la sal de la vida :)

    ResponElimina
  8. Alyebard, d'això se'n diu "instruir deleitando", haw, haw!

    ResponElimina
  9. Galderich, el blanc de la Blanche queda perfecte en plena Àfrica negra :)

    ResponElimina
  10. Carme de la maleta, és que ella és Blanche Epiphanie, la que lava más blanco, haw, haw!

    ResponElimina
  11. Clídice, Eulàlia...pigues? tatuatge? arracades? M'haig de tornar a mirar la imatge!

    ResponElimina
  12. Mira quina vinyeta més maca. Leblansky d'on ha sortit? Em cirda l'atenció. En algunes tribus africanes els blancs o els que neixen albins, són venerats com a déus, en altres se'ls considera mals esperits i fins i tot se'ls mutila. Per cert que aquesta noia no fa pas cara d'estar rebet tribut com a divinitat.

    ResponElimina
  13. Eduard, soc un fan d'en Pichard i el seu sadomasoquisme de tebeo. Amb la reproducció d'aquesta vinyeta he volgut retre-li un homenatge, ara que a França acaben de reeditar el primer volum de les aventures de Blanche Epiphanie. En Pichard fa ja anys que va morir, però la seua obra segueix reivindicant-se per ella sola.

    ResponElimina