dijous, 9 de febrer del 2012

Las aventuras de Gwendoline


Las aventuras de Gwendoline
John Willie
Barcelona: Pastanaga Series, 1980

7 comentaris:

  1. Quin sadomasoquisme més dolcs!
    El vestuari és super còmode i i apropiadíssim per anar per la selva, i que serà que sempre les "pobres" rosses són les bones i les morenes les més perverses. Això ja em preocupava de petita... ara ja m'he acostumat a ser morena, he,he !
    Per cert aquesta Gwendoline deu ser la mateixa que li cantava en Julio Iglesias?

    ResponElimina
  2. Masoquisme, sadomasoquisme, bondage... Ja veig que aneu forts!!!

    ResponElimina
  3. Carme, antes muerta que senzilla!

    Has provat amb una perruca rossa?

    No m'imagino la Gwendoline del Julio, ni a ell, en un paisatge tan exòtic.

    ResponElimina
  4. Mari Carmen, estètica, tot pura estètica... a nos er que em demanin que m'oblidi de l'ètica.

    ResponElimina
  5. Ha, ha... la Gwendoline, tot un mite eròtic d'un moment determinat. El curiós és que es demani lògica en les històries eròtiques!

    ResponElimina
  6. L'estètica Willie va crear escola, fins i tot m'atreviria a dir que no tinc clar qui va ser primer, si l'ou o la gallina -o sigui, si en Willie ha estat imitat amb personatges i situacions reals, o és ell que ho copia al paper-, respecte a tota l'actual parafernàlia sadomaso.

    ResponElimina
  7. Lesbianisme agressiu... Deu ni do...

    ResponElimina